Joan N. Casals

Joan Casals i Noguera

Filòsof

El seu interès per la temàtica social venía de lluny, però la seva vocació cap a la innovació social es va despertar després de 20 anys d' observar el món econòmic i social des de dins i tocant de peus a terra. La pràctica diaria de la tècnica i de l'empresa el situen davant la contradicció que hi ha entre la complexa realitat econòmica-social i la simplicitat dels esquemes interpretatius. També, front la inestabilitat i arbitrarietat del marc econòmic - o crematístic - que condiciona i a vegades ofega l'activitat creadora.

Comença a escriure amb continuïtat des del 1971, empès aleshores per la ruptura dels acords monetaris internacionals (el dòlar deixa de ser convertible en or), intuïnt la magnitut i extensió de les conseqüències d'aquesta efemèrides (que comportarà, al 1973, la mal anomenada crisi mundial del petroli). Donat que considera que certs instruments tècnics de l'economía no son prou "inteligents", en sentit cibernètic, en haver-se revelat incapaços d'autorregular adeqüadament el sistema.

Però segueix confiant en que la investigació social podria seguir l'ejemple de la que ha sigut duta a la pràctica en altres camps i que ha prosperat gràcies a una prèvia investigació de causes ocultes i ha lograt innovacions positives, plantejant hipòtesis de treball totalmente realistes.

Iniciativa

Per això funda el Grup d'Economia de l'Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya, col·labora activament amb la Fundació Charles Leopold Mayer pel Progrés de l'Home i amb l'Associació ECOCONCERN, i funda el grup ECOVAL-Solidaritat via mercat, entre moltes altres iniciatives.